Aquest passat cap de setmana, 8 i 9 de juny, el nostre Pre-Infantil Femení va disputar el Campionat de Catalunya de nivell A1 a Vilafant. A les nostres jugadores, famílies i entrenadors els hi deparava una cap de setmana plé d’emocions.
El primer partit es va jugar a les 10:30 contra la Unió esportiva Cellera Ameller, l’equip campió de Girona. Des de l’inici del partit es va veure a un equip totalment ficat i sabent lo important que era disputar un campionat d’aquestes dimensions; tot l’equip tan a pista com a la banqueta ho estaven donant tot, mostrant-se superiors al rivals i durant tot el partit i disfrutant del partit en tot moment, la qual cosa ens va permetre guanyar el partit 35-59. Amb aquesta victoria ja ens haviem assegurat estar entre les 4 primeres de Catalunya, però encara volien més. A la tarda els hi esperava les semifinals.
El segon partit començava a les 16:00 contra el U.E. Claret, el mateix rival contra les que vam jugar la semifinals de Barcelona, que va caure cap al costat del Claret en aquell cas. Però les nostres jugadores havien après dels errors comesos la setmana anterior, i això es va veure des del primer quart. El partit va començar molt igualat, finalizant el primer periode amb 11-10 favorable al U.E.Claret. Però l’equip estava preparat per aquest partit, van pujar la intensitat defensiva i això també va afavorir al encert ofensiu. Vam poder marxar del marcador i el partit es va convertir en una festa, la grada animant amb les jugadores de banqueta, les jugadores a pista jugant a la màxima intensitat i com al partit anterior, disfrutant jugant, el que seria la clau per el gran final que ens esperava. El resultat final va ser 55-69, el que significava que ens hem haviem guanyat l’accés a la final.
Abans de jugar el gran partit l’endemà, tocava celebrar-ho. Les noies van aprofitar la estancia al hotel per passar la tarda a la piscina, jugant, disfrutant totes junts com l’equip que són i amb totes les families que es van desplaçar fins a Vilafant. La celebració no va acabar aquí, a la nit després de sopar , vam anar al parc del poble a cantar i ballar, disfrutant en tot moment del que estavem vivint. Després de tot això tocava descansar, el dia següent ens deparava el partit més important que mai haviem jugat.
El dia del gran partit havia arribat. Per començar el dia, totes les jugadores i families van anar a esmorzar junts, demostrant el tipos de club que som, sempre amb el compartament que ens fa gran a nivell social i competitiu. Però no hi havia temps per les distraccions, el rival esperava i el partit havia de començar, Paidos- sallent Sant Fruitós. La final havia de començar a les 12:00, però a causa dels partits anteriors, vam haver de començar a les 13:45, la qual cosa ens feia estar una mica més nervioses, ja que tothom el que voliem es que ja comences el gran partit.
El partit va començar amb molta tensió, poc encert per part dels dos equips, i molts nervis la qual cosa es normal en un partit d’aquestes dimensions i amb jugadores d’aquests edat. Les primeres en relaxar-se van ser les jugadores del paidos que abans del descans van arribar a situar-se fins i tot 12 punts a dalt (9-21) però les nostres van començar a reaccionar i al descans vam arribar 6 punts abaix (17-23). Les cares de les noies era de patiment de no creure en la victoria, i les families des de la grada i el entrenadors des de la banqueta això no ho anavem a permetre. El calor de la grada es va contagiar a la banqueta i això va arribar fins a la pista on l’equip va canviar a una actitut molt més alegre, més activitat i més confiança que durant tota la primera part, i es va veure reflectit al marcador. Al final del sisé quart ja ens vam posar per davant (28-27).
Quedaven 10 minuts per complir el somni i les jugadores ho sabien i ho van deixar tot tan a pista coma banqueta. A l’inici del 8è quart entravem 2 a dalt (33-31), i la sensació es que l’equip tenia clar el que volia, i era guanyar guanyar i guanyar. Una actitut defensiva increíble que no permetia que l’equip contrari anotes fàcil, i l’encert per fi va aparèixer, en el moment més important. El temps corria, i cada cop estavem més aprop, ens vam arribar a posar 7 a dalt (40-33), però encara tocaría patir. Paidos es va situar un altre cop a 3 punts, però 2 tirs lliures anotats i una cistella final ens va apropar moltissim al campionat. Corrien els últims segons, teniem la pilota i ens trobavem 6 a dalt, la banqueta ja no podia matenir-se sentada, la grada ja començava la festa i finalment… botzina final a Vilafant i ens per primera vegada al història del club ens convertiem en CAMPIONES DE CATALUNYA. Les emocions van esclatar, jugadores i entrenadors plorant de l’emoció , els pares cantant i celebrant des de la grada, com no, el que acabavavem de viure era molt gran.
Ja només faltava celebrar-ho. Primer de tot fer el nostre cantic amb els pares : “QUE BONITO ES!”. Després ens tocava aixecar el premi més desitjat, la recompensa del treball que va començar a finals d’agost i acaba principis de juny, el de la tensió viscuda, el de quan vam caure ens vam aixecar, el premi de la unió d’un equip i el seu entorn; arribava el moment d’aixecar la copa. En el moment que l’equip la va aixecar fina al cel arribava el moment de la culminació de la temporada, ara calia assumir el que acabava de passar.
Veure la cara de felicitat de les noies en culminar el partit, girar-se a la grada i veure la felicitat de totes les famílies, es algo inigualable i inolvidable.
Aquestes 12 jugadores ho acavabem de fer, van creure en elles, no es van rendir en cap moment, van somiar i van arribar a lo més alt.
Només cal agraïr a tots els integrants d’aquesta gran familia que és aquests equip, aquest club i aquesta entitat.
Moltes Felicitats a tots perquè sense cap de vosaltres seria possible.
A vosaltres noies per demostrar-nos que res és impossible, i que a partir del treballar, la constància, la il.lusió i la confiança es pot somiar amb tot.
Gràcies i FORÇA KTÒLIC
